Qui adapta el currículum?

La concreció curricular és un procés d'adaptació dels continguts curriculars en diferents nivells, des del consell escolar fins a l'aula, implicant els òrgans col·legials del centre per tal d'adaptar els continguts curriculars a l'entorn del centre, a la realitat quotidiana dels alumnes.


Elaboració pròpia a partir d'imatges pròpies, de Rubén Díaz i de Cedim News

Aquesta concepció del currículum i com es desplega s'inspira en unes bases psicopedagògiques constructivistes. Existeix, però, el llibre de text com a element resistent a una perspectiva renovada de l'educació. Alguns autors no tenen problemes en assenyalar el simplisme metodològic de molts professors, que identifiquen el llibre de text com el currículum a impartir.

Tot i que la LOE preveu tres nivells de concreció en el centre, existeix la possibilitat que el consell escolar aprovi la compra d'un llibre de text d'una determinada editorial i poca cosa més.

Elaboració pròpia

Existeixen diversos factors per caracteritzar els efectes de l'ús hegemònic dels llibres de text en l'adaptació curricular:

• L'ús dels llibres de text com a material principal pot implicar una pèrdua de professionalitat dels professors.
• La confiança de molts pares i mares en el llibre de text i el recel a prescindir-ne, tal i com s'ha posat de manifest en alguns debats mantinguts a l'aula en altres assignatures del MFP.
• L'estandardització de l'educació, homogeneïtzant els continguts i activitats que realitzen centres diferents que han optat pel mateix llibre de text. 
• El llibre de text és el resultat de l'adaptació curricular que realitza l'equip tècnic d'una editorial. El centre de decisió dels exercicis o activitats que finalment es realitzen a l'aula es trasllada del centre escolar a un gabinet tècnic que desconeix l'entorn immediat de l'alumne.

L'ús abusiu i sistemàtic dels llibres de text pot ser el resultat de les conviccions del mateix professor, de la influència de components no docents del consell escolar o, en el pitjor dels casos, de les inèrcies en el mateix centre, on els recursos que haurien de garantir una adaptació curricular de qualitat s'han de destinar a cobrir les funcions mínimes que exigeix la docència. En ocasions no és tan un problema d'immobilisme pedagògic, sinó d'un excés de zel professional motivat per un ambient advers professionalment (desprestigi social, augment de tasques burocràtiques, increment d'hores lectives i manca de suport en l'atenció a la diversitat en serien uns quants exemples). Destinar més recursos a hores no lectives i a formació del professorat seria una mesura que podria revertir aquest fet, és a dir, reprofessionalitzar els docents.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons

TPACK, la docència al segle XXI

En Toni es quedà fins tard jugant on-line amb en Sapayito15, de Buenos Aires. Aquell matí es vestí, esmorzà ràpid i pujà al vehicle, que sortí al carrer deixant només el soroll del motor de la porta automàtica que es tancava. Circulant pel curt trajecte, escassament de 10 minuts, se n'adonà que gairebé mai no havia fonyat el carrer on vivia. Els seus pares no el deixaven sortir: quan volien passejar, carregaven les bicicletes al vehicle i pedalejaven per llocs "segurs". Aquest pensament passà de forma fugaç mentre encenia el terminal mòbil i gairebé va tardar el mateix en formular-lo que en oblidar-se'n.   

Fi de trajecte. En Toni baixa i s'acosta corrent a la gran porta metàl·lica de l'entrada. Prem el botó de l'intercomunicador i se sent un brunzit neguitós. Puja fins a l'aula, on l'instructora el renya per fer tard, com sempre, i encén la pantalla del dispositiu. 

[microrelat d'elaboració pròpia]

IES Algarb s'alça entre camps amb carrers i voreres que encerclen parcel·les d'edificis futurs,
on ametllers i garrovers agonitzen entre fonolls i runam. Foto: elaboració pròpia

Si ens ficam dins una TARDIS i viatjam 20 anys endarrere, aquestes línies podrien haver format part d'un relat de ciència ficció en el qual els al·lots del futur no poden sortir al carrer perquè poden ser presa d'algun perill com zombies, robots assassins o alguna cosa per l'estil, i el seu contacte amb el món exterior ha de ser exclusivament virtual.

L'acció descrita, però, no és més que el relat d'una situació quotidiana pels alumnes de secundària. Les possibilitats comunicatives i de creació, difusió i emmagatzematge d'informació superen el que podíem somiar ara fa només 10 anys, mentre veiem que els centres educatius cada volta s'assemblen més a presons. Paradoxalment, quan més ens podem comunicar amb la resta del món, més tancam els infants darrera de murs i barrots.

El docent del segle XXI ha de dominar un món canviant, cada volta més diferent de la seua infantesa. Un món en el qual la renovació pedagògica ha avançat de forma paral·lela a les TIC i als atacs creixents contra la funció docent (Santos, 2012). 

El control de l'escola tradicional ha pertangut històricament a l'Església, en coordinació amb les classes dominants i sota la premissa de la letra con sangre entra. Una escola concebuda de forma castrense que seleccioni no només per capacitats intel·lectuals sinó per accés a recursos, contribueix a perpetuar un sistema de dominació basat en la classe social i en la manipulació de les masses. Així, trobam que els funcionaris armats no són qüestionats en absolut, mentre que els docents sí, deu ser per allò de que qui te la informació té el poder: l'accés a les armes és limitat i controlat però el coneixement, amb les noves tecnologies, és totalment accessible per a tothom que les vulgui fer servir. 

El col·lectiu dels professors corre el risc de quedar encastat en el passat: una actitud individualista o corporativista pot seduir docents amb baixa autoestima o amb poca capacitat d'improvisació davant aquest escenari canviant i, en ocasions, hostil (Carbonell, 2008). Al contrari, veiem que el professorat està fent de dinamitzador social, sent el col·lectiu que ha aconseguit mobilitzar més persones els últims anys. Han aconseguit arribar a la majoria de la societat, sortejant difamacions i manipulacions manifestes dels mitjans de comunicació públics. Les TIC hi tenen molt a veure: les possibilitats de compartició d'informació de forma immediata permeten un flux d'informació directa, horitzontal, des de la persona o el col·lectiu que genera el contingut fins els destinataris, cosa impensable amb els mitjans de comunicació clàssics.  Però, sens dubte, el que hi ha influït més és saber fer entrar a pares, mares i societat en general dins dels recintes emmurallats de les escoles i instituts. 

L'escola constructivista: el canvi necessari

Quins conceptes són els que s'han d'ensenyar a l'escola? L'escola, és a dir, el sistema educatiu formal, ha de cobrir totes les necessitats formatives?

L'sketch, pres de la pel·lícula El sentit de la Vida dels Monty Python, fa referència a la impossibilitat de l'escola tradicional per dotar a les persones de competències útils per a tots els àmbits de la vida. A més, el vídeo retrata diversos estereotips de l'escola tradicional, com ara:

• Un professor autoritari que instrueix els alumnes.
• Uns alumnes uniformats en les robes i uniformitzats en els altres àmbits, que tenen per funció memoritzar les lliçons que dicta el professor, tan si tenen capacitat per fer-ho com si no.
• La instrucció en unes matèries que s'han de reproduir de forma literal.
• Unes formes més pròpies d'una institució militar que no d'una de formativa.
• Saber per saber, en comptes de saber per a saber fer.

L'acadèmia de Plató

Diversos autors que se citen en la bibliografia recomanada fan una crítica oberta al sistema educatiu propedèutic i selectiu, i proposen un canvi que efectivament pugui dotar les persones de competències útils que l'informe Delors resumeix en quatre pilars:

• Saber conèixer
• Saber fer
• Saber ser
• Saber conviure

L'educació és un procés holístic i sinèrgic en els qual intervenen diversos nivells: 

• El formal, de tipus selectiu i en el qual els primers estadis són la preparació per als següents, fins arribar als estudis superiors o universitaris.
• El no formal, amb ensenyaments intencionals i planificats però no reglats, per exemple, l'obtenció de l'examen de conduir, cursets professionals o acadèmies d'idiomes.
• L'informal, no intencional ni planificat, que habitualment dota de coneixements per a la vida i actituds per a la ciutadania. Un exemple dels continguts pot ser el de la "lliçó" del vídeo.

El canvi de sistema educatiu no és en absolut senzill, ja que hi intervenen múltiples factors, tal i com es detalla a l'article d' Esteve. El canvi del sistema educatiu exigeix un canvi en la societat en múltiples nivells, de la mateixa manera que un sistema educatiu basat en competències i on les persones es formen en funció de les seues capacitats és per ell mateix un motor de canvi social.

Qui som i què faig aquí

Em dic Jordi i sóc enginyer tècnic agrícola. Des de fa uns anys, gairebé sense adonar-me'n, he anat tenint certa demanda com a formador.

L'experiència que tinc de la docència, òbviament a banda de ser alumne, està enfocada a la transferència de coneixements en agricultura, en especial cursos per a professionals com per exemple els que organitzen el Consell d'Eivissa i el de Formentera així com altres associacions agràries. També he tingut l'oportunitat d'impartir i coordinar amb un altre docent que m'assignaren de suport una certificació professional i en altra ocasió un curs per a mestres al centre de professors.

Tota aquesta experiència prèvia ha posat de manifest que em calen més recursos per a poder transmetre coneixements als alumnes o assistents de les accions formatives que em toca impartir. Sempre he intentat anar més enllà del simple powerpoint i, en el millor dels casos, el faig servir com una guia o bé com un projector de diapositives per mostrar imatges. A l'aula, en general, sóc bastant donat a "fotre rotllo", intentant relacionar els conceptes teòrics amb exemples il·lustratius de diverses formes, com ara amb anècdotes que potser només em fan gràcia a mi o bé amb dibuixos, fotografies o esquemes. Sóc plenament conscient que aquesta forma "intuïtiva" d'explicar només és viable si domines el tema, et motiva especialment  i t'has pres un temps important en preparar-te'l.

Començ aquest curs amb la idea de poder obtenir recursos educatius de cara accions docents que em vagin encarregant, a més de poder optar a places que puguin sortir de l'oferta pública de la Conselleria d'Educació.

Se'm fa estrany tornar a estudiar perquè fa 13 anys que vaig acabar d'anar a classes a la Universitat i no veia possible que hi hagués de tornar. Han canviat moltes coses des de llavors...