Quins conceptes són els que s'han d'ensenyar a l'escola? L'escola, és a dir, el sistema educatiu formal, ha de cobrir totes les necessitats formatives?
- Un professor autoritari que instrueix els alumnes.
- Uns alumnes uniformats en les robes i uniformitzats en els altres àmbits, que tenen per funció memoritzar les lliçons que dicta el professor, tan si tenen capacitat per fer-ho com si no.
- La instrucció en unes matèries que s'han de reproduir de forma literal.
- Unes formes més pròpies d'una institució militar que no d'una de formativa.
- Saber per saber, en comptes de saber per a saber fer.
L'acadèmia de Plató
Diversos autors que se citen en la bibliografia recomanada fan una crítica oberta al sistema educatiu propedèutic i selectiu, i proposen un canvi que efectivament pugui dotar les persones de competències útils que l'informe Delors resumeix en quatre pilars:
- Saber conèixer
- Saber fer
- Saber ser
- Saber conviure
L'educació és un procés holístic i sinèrgic en els qual intervenen diversos nivells:
- El formal, de tipus selectiu i en el qual els primers estadis són la preparació per als següents, fins arribar als estudis superiors o universitaris.
- El no formal, amb ensenyaments intencionals i planificats però no reglats, per exemple, l'obtenció de l'examen de conduir, cursets professionals o acadèmies d'idiomes.
- L'informal, no intencional ni planificat, que habitualment dota de coneixements per a la vida i actituds per a la ciutadania. Un exemple dels continguts pot ser el de la "lliçó" del vídeo.
El canvi de sistema educatiu no és en absolut senzill, ja que hi intervenen múltiples factors, tal i com es detalla a l'article d' Esteve. El canvi del sistema educatiu exigeix un canvi en la societat en múltiples nivells, de la mateixa manera que un sistema educatiu basat en competències i on les persones es formen en funció de les seues capacitats és per ell mateix un motor de canvi social.
Com a reflexió final, consultant els materials per a aquesta entrada no he pogut evitar fer un paral·lelisme amb un dinar que podríem organitzar el grup del màster. Ja se n'ha començat a dir alguna cosa. Jo he proposat fer una torrada a un espai tipus can Pere Mosson, però hi ha gent que proposa fer un bullit de peix. La resposta, a priori, és clara: Si existeix la possibilitat de gaudir del plat estrella de la gastronomia insular perquè conformar-se amb un bocí de carn recremada?
ResponEliminaAplicant el símil gastronòmic els dos extrems serien, d'una banda, educar des de l'escola constructiva que equival a optar per un bullit de peix, mentre que l'altre extrem, l'escola transmissiva que instrueix i selecciona més que no pas educa, seria com anar a menjar a un fast food. Les diferències entre els dos models són abismals i només en remarcaria una, que és que la gastronomia tradicional és un reflex de la societat, la història i la cultura d'un temps i d'un lloc, més enllà de la simple ingesta de calories.
La cuina, en aquest primer cas, la plantejam com una activitat artesanal, però no hem de caure en la identificació sistemàtica d'artesanal com a sinònim de qualitat. Existeixen diferents i significatius graus, que té molt a veure amb el procediment però també en l'elecció dels materials. No és el mateix seguir un llibre de text que crear els teus materials o trobar-los a un repositori, tot i que el que marca realment la diferència és el mètode.
Un altre tema és que per tal de poder realitzar tan un bullit de peix com una sessió realment educativa és imprescindible disposar dels recursos adequats. Atès que no som un restaurant, els materials per a poder realitzar un bullit que tenim disponibles limiten a 10 o 12 el nombre de comensals. Com que el peix és especialment delicat pel que fa els temps de cocció, no es pot assegurar que se serveixi en òptimes condicions per a 20 persones o més que ens reunirien. En aquestes condicions, fer una torrada o una calçotada resulta molt més fàcil ja que pots jugar amb diferents temps de cocció per a cadascun dels productes i això et permet poder realitzar menjar fàcilment per a 30 persones o més i a més fent-ho amb una mica de bon gust, amb una bona picada d'alls i juvert, o chimichurri per les carns de asado, i amb la carn al punt. Per no anar-nos-en del tema que ens ocupa, el que volia dir era que pots disposar de diversos recursos i has de tenir criteri per a poder-los aplicar segons les circumstàncies per tal d'assegurar l'èxit.
Tot el que s'ha exposat fina ara és el que respecta l'educació formal, però una de les meues inquietuds més grans és el que succeeix amb l'educació no formal. Com a exemple recorrent tenim l'obtenció del carnet de conduir. En aquest cas, no se cerca l'educació de les persones sinó que s'interposen obstacles per a obtenir un certificat administratiu, és a dir seleccionar i descartar candidates. Sortim de l'àmbit artesanal en el qual ens movíem en els símils anteriors per entrar-ne en un de mercantilizat i amb objectius productivistes. Podem afirmar que el sistema d'acadèmies que preparen per un examen tipus test és al món educatiu el que un Happy Meal és al món gastronòmic. Es tracta de professors (que poden ser grans professionals i docents molt competents) en un sistema que els assigna l'única funció de donar indicacions per poder superar preguntes on les opcions sovint només es diferencien per subtils qüestions semàntiques, subjectes a interpretacions no sempre evidents. I tot això, és clar, des d'una empresa que busca captar el màxim de clients i maximitzar els seus beneficis.