Des de la creació de la impremta, els diaris, el telègraf ... fins a la revolució tecnològica actual, cada nou avenç en les tecnologies de la comunicació i la informació ha suposat un avenç en la dialèctica, en la confrontació i en el debat.
El debat entre investigadors que elaboraven hipòtesis o discutien conclusions podia allargar-se durant mesos o anys fent servir cartes, que necessàriament havien de ser emeses a cadascun dels destinataris. Més tard, fent servir fax o telèfons podia reduir-se aquests temps d'espera, això sí, a consta d'una important despesa econòmica. Avui en dia és possible la comunicació en temps real d'una forma que pot arribar a ser gratuïta i no només entre dues persones, sinó també oberta per a tothom que ho vulgui seguir.
Precisament el debat entre punts de vista oposats va ser el motiu de ser de l'exercici basat en l'ús de twitter. Sota l'etiqueta
#edubate es va fer una dinàmica virtual amb alternança entre rols que representen
dos punts de vista antagònics però condemnats a coexistir en les aules en l'actualitat:
- Defensa de l'escola tradicional, el sistema educatiu propedèutic i selectiu.
- Defensa del sistema educatiu constructivista basat en l'aprenentage per competències.
En l'exercici varen aparèixer els tòpics habituals associats. El tema més difícil consistia en argumentar d'una forma convincent, per això calia fer servir sentències creïbles.
El rol fàcil era el constructivista per competències: només calia vomitar tot el que duem estudiant durant aquest màster, ja que és aquest el marc ideològic de referència en l'actualitat.
La dificultat era emetre arguments en contra i a més que m'hi sentís identificat. Les línies argumentals eren:
- Crítica a la doble moral d'un sistema on el fracàs escolar és estructural.
- Resignació envers la manca de mitjans
Les eines tecnològiques serveixen per no quedar endarrere d'una realitat on els canvis s'acceleren de forma vertiginosa. El domini de les noves eines de comunicació implica poder estar al dia i obre noves possibilitats a formar-se. Internet és la base de dades més gran de la història de la humanitat però per ella mateixa no construeix coneixement. La informació està molt dispersa i qui realment en pot treure profit és qui pot seleccionar els continguts útils per a assolir els recursos necessaris pel coneixement que cal construir. En aquest sentit, twitter pot ser una eina útil, si saps seguir figures de prestigi que comparteixi en línia continguts significatius.
D'altra banda, sense ànims de demonitzar-la, la xarxa social twitter, de la mateixa manera que d'altres com
google+,
linked in,
tuenti,
tumbrl o, en especial
facebook són multinacionals que disposen de dades personals susceptible de ser comercialitzades. En l'era de les comunicacions, la informació esdevé una mercaderia més que es pot comprar i vendre, en ocasions
de forma bruta. No es tracta de no fer-la servir, simplement ser conscients de l'abús que se'n pot fer i ser caut amb la informació que es comparteix, ja que pot ser susceptible de ser espiada.
Com a conclusió final, un compressor pot ser una eina molt eficaç i versàtil pel mecànic que en sàpiga fer ús. Un mecànic sense compressor d'aire pot fer la seua feina, però de forma més laboriosa, i, d'altra banda, queda clar que repartir compressors no capacita per a reparar motors...
Tan ensenyar com aprendre requereixen un paper molt actiu per la nostra part. A més d'estar a classe un bon professor o professora ha d'estar al dia i twitter hem vist que pot ser una eina molt útil, però sense el compromís personal per millorar i les sinèrgies dels grups de treball cooperatius poca cosa es pot avançar... de la mateixa manera que fa 40 anys deien que
la revolució no serà televisada, avui m'atreviria a dir que la revolució no serà
tuitejada.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
