Els mapes mentals del coneixement en xarxa

L'existència de cada volta més recursos i més específics millora la capacitat d'investigar i de fer feina. El PLE (Personal Learning Environment) es pot representar gràficament com un mapa conceptual que indica entorn d'aprenentage. En el meu cas pot ser, per al moment actual, una cosa semblant a:

Per simplificar, he restringit a una aplicació per funció. Les funcions sense logo és perquè no faig servir una aplicació en concret.

He volgut indicar amb el pingüí de Linux les aplicacions desenvolupades en open source ja que crec que hauria de ser la forma de desenvolupar les aplicacions informàtiques. No he indicat en aquest PLE el sistema operatiu UBUNTU que faig servir en el meu PC i que també és de codi lliure.

La tendència és a fer servir cada vegada més mòbils i tablets i a integrar-hi les aplicacions del PC.

Aquest mapa mental segur que queda obsolet en molts pocs anys i moltes aplicacions seran substituïdes per noves, més eficients especialitzades i intuïtives.

Els articles en la recerca

Fa més de 10 anys que vaig presentar el meu TFM (Treball de Fi de Carrera) i record les hores que vaig passar a l'hemeroteca de diferents universitat buscant informació que havia de referenciar... manualment.

Avui, el desenvolupament de les eines virtuals permeten simplificar aquesta feina i fer-la possible des de casa

D'aquestes referències bibliogràfiques n'aferr una mostra visualitzada en format APA:

Alexander J. Hess, & Cary J. Trexler,. (2011). A Qualitative Study of Agricultural Literacy in Urban Youth: What Do Elementary Students Understand about the Agri–food System? Journal of Agricultural Education, Volume 52(4), 1–12. doi:10.5032/jae.2011.04001

Arnau Amat i Vinyoles. (n.d.). L’HORT ESCOLAR SOSTENIBLE I EL   MODEL QUE EN TÉ EL PROFESSORAT. Retrieved from http://ddd.uab.cat/pub/trerecpro/2009/hdl_2072_199916/BlobServer.pdf

Bang-Jensen, V. (2012). Reading a Garden. Educational Leadership, 69(9), 1–5.

Blair, D. (2009). The Child in the Garden: An Evaluative Review of the Benefits of School Gardening. Journal of Environmental Education, 40(2), 15–38.

Bowker, R., & Tearle, P. (2007). Gardening as a learning environment: A study of children’s perceptions and understanding of school gardens as part of an international project. Learning Environments Research, 10(2), 83–100.

Cutter-Mackenzie, A. (2010). Multicultural school gardens: Creating engaging garden spaces in learning about language, culture, and environment. Canadian Journal of Environmental Education (CJEE), 14, 122–135.

Domínguez, P., Boronat, S., Domínguez, A., Roselló, J., & Aguado, J. (n.d.). HUERTOS Y JARDINES ESCOLARES ECOLÓGICOS: EXPERIENCIA EN FORMACIÓN DEL PROFESORADO DE PRIMARIA Y SECUNDARIA EN LA RIBERA. Retrieved from http://ahorraresfacil.net/sostenibilitat/textos/huertos_jardines_escolares.pdf

ELENA ORELLANA ROMÁN. (2011). EL HUERTO ESCOLAR COMO EJE PARA EL FOMENTO DE LA EDUCACIÓN AMBIENTAL. Revista Digital Innovacion Y Experiencias Educativas, (39). Retrieved from http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_39/ELENA_ORELLANA_1.pdf

Germán Llerena del Castillo, & Mariona Espinet Blanch. (n.d.). Agroecología Escolar en comunidades urbanas mediterráneas El caso de Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Retrieved from http://www.weec2013.org/adminweec/UserFiles/ABSTRACT/278_complete_paper.pdf

STORY, M., NANNEY, M. S., & SCHWARTZ, M. B. (2009). Schools and Obesity Prevention: Creating School Environments and Policies to Promote Healthy Eating and Physical Activity. Milbank Quarterly, 87(1), 71–100. doi:10.1111/j.1468-0009.2009.00548.x

Trelstad, B. (1997). Little machines in their gardens: a history of school gardens in America, 1891 to 1920. Landscape Journal, 16(2), 161–173.

Williams, D. R., & Dixon, P. S. (2013). Impact of Garden-Based Learning on Academic Outcomes in Schools: Synthesis of Research Between 1990 and 2010. Review of Educational Research, 83(2), 211–235.

La investigació i la docència en xarxa

 La història de la humanitat s'ha anat construint en base a allò que ens fa diferents dels animals: la tecnologia. La primera habilitat tecnològica, el domini del foc, ha estat l'element que ha aglutinat les persones i el que, probablement, ha possibilitat l'aparició del llenguatge. El llenguatge, com a capacitat humana per a comunicar-se i transmetre a altres coneixements, es manifesta en les diferents llengües que es poden plasmar de forma oral i, posteriorment, escrita.

La revolució de les telecomunicacions que vivim des de mitjans del s XX es basa en un canvi radical en l'abast de la comunicació. Fa pocs anys en una illa com Eivissa, l'accés a fonts d'informació especialitzades era molt limitat, a més de car i en la pràctica per a la recerca havies de desplaçar-te a grans ciutats amb biblioteques i hemeroteques amb fons abundants.

Internet ha esdevingut el mitjà per a la cerca d'informació més emprat en l'actualitat. La informació disponible a la xarxa és immensa i això fa que la principal dificultat sigui trobar fonts fidedignes. Alguns dels cercadors que se'ns recomana fer servir per a referències i articles acadèmics són:

DOAJ
ERIC

REDINET

Amés d'aquestes eines, em sembla molt útil el Pocket, que proposa en Sergio per a gestionar entrades noves que apareixen en xarxes com Twitter, ja que permet desar les entrades interessants per poder-les llegir quan ens vagi millor.