Qui adapta el currículum?

La concreció curricular és un procés d'adaptació dels continguts curriculars en diferents nivells, des del consell escolar fins a l'aula, implicant els òrgans col·legials del centre per tal d'adaptar els continguts curriculars a l'entorn del centre, a la realitat quotidiana dels alumnes.


Elaboració pròpia a partir d'imatges pròpies, de Rubén Díaz i de Cedim News

Aquesta concepció del currículum i com es desplega s'inspira en unes bases psicopedagògiques constructivistes. Existeix, però, el llibre de text com a element resistent a una perspectiva renovada de l'educació. Alguns autors no tenen problemes en assenyalar el simplisme metodològic de molts professors, que identifiquen el llibre de text com el currículum a impartir.

Tot i que la LOE preveu tres nivells de concreció en el centre, existeix la possibilitat que el consell escolar aprovi la compra d'un llibre de text d'una determinada editorial i poca cosa més.

Elaboració pròpia

Existeixen diversos factors per caracteritzar els efectes de l'ús hegemònic dels llibres de text en l'adaptació curricular:

• L'ús dels llibres de text com a material principal pot implicar una pèrdua de professionalitat dels professors.
• La confiança de molts pares i mares en el llibre de text i el recel a prescindir-ne, tal i com s'ha posat de manifest en alguns debats mantinguts a l'aula en altres assignatures del MFP.
• L'estandardització de l'educació, homogeneïtzant els continguts i activitats que realitzen centres diferents que han optat pel mateix llibre de text. 
• El llibre de text és el resultat de l'adaptació curricular que realitza l'equip tècnic d'una editorial. El centre de decisió dels exercicis o activitats que finalment es realitzen a l'aula es trasllada del centre escolar a un gabinet tècnic que desconeix l'entorn immediat de l'alumne.

L'ús abusiu i sistemàtic dels llibres de text pot ser el resultat de les conviccions del mateix professor, de la influència de components no docents del consell escolar o, en el pitjor dels casos, de les inèrcies en el mateix centre, on els recursos que haurien de garantir una adaptació curricular de qualitat s'han de destinar a cobrir les funcions mínimes que exigeix la docència. En ocasions no és tan un problema d'immobilisme pedagògic, sinó d'un excés de zel professional motivat per un ambient advers professionalment (desprestigi social, augment de tasques burocràtiques, increment d'hores lectives i manca de suport en l'atenció a la diversitat en serien uns quants exemples). Destinar més recursos a hores no lectives i a formació del professorat seria una mesura que podria revertir aquest fet, és a dir, reprofessionalitzar els docents.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons