diumenge, 3 de novembre del 2013

Ser competents per educar

Les tendències educatives actuals apunten cap a una escola on s'ensenyin les competències en comptes de l'ensenyament només dels continguts. El concepte de competències prové del món laboral i en Borat ens en posarà un exemple:

Les competències inclouen una sèrie de coneixements, actituds, procediments i habilitats que ens donen eines per a viure en una societat.
Elaboració pròpia a partir de Zabala i Arnau, 2007

Les competències escolars han d'incloure quatre dimensions: la social, la interpersonal, la personal i la professional i confereixen el conjunt de competències específiques, que és el que determina què ha de ser la persona i que es descriuen en la part central del requadre.

Ser responsable és el present en totes les dimensions de les competències i potser és el concepte més significatiu, el que resumiria el que s'hauria d'assolir en acabar el procés educatiu formal com el no formal.

No només es tracta de formar professionals competents, els objectius que hauria de marcar l'educació formal haurien d'apuntar cap a formar societats-relacions interpersonals-persones-professionals responsables. Fa uns 20 anys l'estereotip de professional triunfador era el yuppie egòlatra i depredador. Tot i que encara aquesta visió segueix present, poc a poc s'estan introduint conceptes com l'economia del bé comú. El principi és molt simple: no ets un bon professional si no ets responsable tan amb el teu entorn com en la societat, bo i entenent que els principis socials no són discrets sinó universals, i aquesta és la idea s'ha de traslladar al procés formatiu

Evidentment, l'exemple posat per en Borat amb el kalaixnikov podria ser vàlid per il·lustrar el coneixement aplicat de l'aprenentatge competencial, però que no es correspon amb el que hauria de ser l'educació al segle XXI. També es marca el caràcter conductista (error-càstig) propis de l'ensenyament propedèutic i selectiu.  L'informe Delors ja marca un ampli consens entre investigadors i comunitat educativa sobre la necessitat d'una escola inclusiva amb uns valors basats entre d'altres en la declaració universal dels drets humans.

-------------------------------------------------------------
Bibliografia:

Zabala, A. i Arnau, L. (2007) 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias. Ed. Graó. Cap. 2,3 i 5.



Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons

2 comentaris:

  1. No podria estar més d'acort amb la visió d'en jordi del que deuria ser l'educació actual, la seva visió d'educar per l'economia del bé comú, em pareix una visió ideal i que resoldira la majoria dels problemes de la nostra societat. encara que cada dia que passa la ho veig més com una utopia, i ara més que mai amb la implantació de la nova llei d'deducació on el que l'objectiu a asolir és la creació de yuppies egòlatres com ha dit en Jordi educats per a ser màquines de feina sense criteri ni opinió.

    ResponElimina
  2. Primer de tot vull felicitar-te per el diagrama que has fet a partir de l’article d’en Zabala. Quina enfeinada!

    També estic d’acord en que l’escola tradicional fomenta un cert individualisme. En aquest model d’escola l’alumne s’enfronta tot sol a una sèrie de exàmens individuals a través dels seus anys d’aprenentatge.
    El model construtivista fomenta molt la feina en grup, no només alguna feina per parelles cada cert temps. A més fomenta veure tota la classe com un equip, no com un grup de gent amb el que comparteixes l’espai classe.

    Per desgracia, els nostres estimats governants han decidit que el futur de l’educació es troba moltes dècades enrera, i cap allà és on han dirigit la nova llei d’educació d’aquest país. Esperem que aquesta sigui una d’aquelles coses que el propi temps acaba corregint...

    ResponElimina